Els últims mesos, han avançat força les negociacions de l’Ajuntament de Tordera amb les entitats bancàries del municipi, per aconseguir que part de l’estoc que tenen de pisos buits es converteixi en lloguer social. Els darrers anys havia costat molt obtenir una resposta dels grans tenidors de pisos i, quan n’arribava alguna, sempre era en una mesura molt petita. Doncs, davant la necessitat de molts ciutadans de disposar d’un habitatge social, el govern local va donar un impuls per desencallar la situació a través de dues vies: va posar en marxa el procés de multes i la Generalitat també ho va fer pel seu costat, les dues administracions alhora. Ho explica el regidor i coordinador del govern local, Josep Llorens.
Fa un parell de mesos que ha començat a funcionar aquest sistema de multes als bancs que tenen pisos buits. I les respostes, aquesta vegada, no han tardat en arribar. Josep Llorens posa l’exemple de Bankia, amb qui diu que havien intentat contactar en diverses ocasions i havia estat pràcticament impossible. Ara, fa una setmana que han arribat a un acord i d’aquí a pocs dies l’Ajuntament ja disposarà de pisos d’aquesta entitat per posar de lloguer social. I això mateix, amb altres entitats financeres. Llorens creu que ha estat un encert trobar una estratègia compartida amb la Generalitat, ja que la força d’una administració superior dóna més impuls a l’Ajuntament a l’hora de poder negociar pels pisos buits.
L’objectiu d’aquestes multes no és recaptatori. El que busca l’Ajuntament és posicionar-se davant el banc o gran tenidor de pisos per poder negociar de manera real. D’aquí la importància que s’hi hagi sumat la Generalitat.
A Tordera hi hauria, a dia d’avui, entre 300 i 400 habitatges buits. Des del govern local apunten que, per la demanda que hi ha, amb una cinquantena de pisos podrien resoldre en un 90% la situació de les problemàtiques reals d’habitatge al nostre municipi. Aquí no s’inclourien aquells sectors de població que, amb certs recursos per assolir un lloguer de mercat, com podrien ser els joves o la gent gran, busquen una opció més econòmica.
El preu màxim d’un lloguer social al municipi és de 150 euros i s’estableix en funció dels ingressos de cada família. Escoltem el regidor Josep Llorens.
En paral·lel a tot això, des de principis d’any s’han posat en marxa alguns mecanismes perquè les entitats bancàries comencin a negociar amb totes aquelles persones que estan ocupant pisos de la seva propietat i que, teòricament, estan buits. Cal diferenciar, però, aquells casos en què les famílies han ocupat els habitatges per motius socials, d’aquells casos en què no hi ha cap qüestió social al darrere. Si és dona aquest últim cas, no hi ha negociació possible i es desvia per la via judicial, perquè els ocupes acabin marxant del pis. Per contra, en els casos en què sí que hi ha una situació social que justifica l’ocupació, els bancs ja han començat a negociar amb les persones que hi viuen i, amb molts, ja s’ha arribat a un acord per regularitzar la situació amb un lloguer social.
Pel que fa als terminis d’entrega dels pisos socials a l’Ajuntament, les entitats bancàries han d’explicar prèviament la situació de tots els habitatges, tal i com comenta el regidor Josep Llorens.
L’Ajuntament calcula que en el marge d’un any hauria de tenir a disposició els 50 pisos socials que necessita, cedits per les entitats bancàries del municipi. De moment només en tenen 7 de compromesos.