Un equip liderat per investigadores del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) ha descobert que els rius de capçalera tenen un paper més actiu del previst en les emissions de CO2 per processos metabòlics que s’hi porten a terme. Fins ara es considerava que els rius eren elements “passius” que funcionaven com “una xemeneia” que canalitzava les emissions del drenatge de la terra. Ara, però, s’ha descobert que la meitat de les emissions provenen de la respiració del riu, un procés que incorpora la respiració dels animals o la descomposició orgànica que en fan els bacteris. Fins ara, tots els estudis que s’havien fet sobre emissions de CO2 en rius de capçalera eren en regions més humides i donaven un pes molt petit al metabolisme.
El Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) ha analitzat les emissions de CO2 que emeten dos afluents de la Tordera en un projecte en col·laboració amb la Universitat de Florida dels Estats Units. Un dels rius és a la capçalera del Montseny i sempre porta aigua. L’altre, al Montnegre i baixa sec en alguns períodes de l’any. Des del CEAB han recollit mostres de les emissions de CO2 en aquests rierols per comprovar d’on provenen. Aquests dos rius tenen un tipus de bosc de ribera diferent, entrades laterals d’aigua i també un grau diferent de llum solar que hi arriba.
Malgrat tot, les mostres determinen que la respiració del riu suposa més del 50% de les emissions que evoquen a l’atmosfera. En el rierol del Montseny la respiració del riu representa un 51% de les emissions i en el cas del Montnegre, del 57%. En el segon cas, no hi ha gaires entrades del subsòl i l’origen del diòxid és més “misteriós”, segons relata la investigadora. Consideren que l’elevada emissió d’aquest gas podria venir dels processos anaeròbics que es produeixen quan no hi ha oxigen a l’aigua i els bacteris han de respirar altres elements per obtenir energia de la matèria orgànica com la fullaraca que cau al llit del riu.