L’alcaldessa Elisabet Megias critica que el Decret Llei s’hagi aprovat sense consultar els ajuntaments i lamenta que el coneixement del català hagi quedat com una part “opcional”.
L’anunci del nou procés de regularització d’immigrants ha tingut un impacte immediat a l’administració local de Tordera. L’alcaldessa del municipi, Elisabet Megias, ha confirmat que des de finals de la setmana passada l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) ha patit una “sobrecàrrega” de treball amb cues i un augment significatiu de la demanda d’informació per part de persones que volen posar en regla la seva situació documental.
Davant d’aquesta saturació, el govern municipal ha decidit treure el gruix de la gestió de l’OAC i concentrar-lo en dues sessions informatives extraordinàries que es faran la setmana vinent en horari de tarda.
L’objectiu d’aquestes reunions és doble: Explicar detalladament quins passos han de seguir els sol·licitants i dotar de personal específic per facilitar la petició de documents clau, com el volant d’empadronament o l’informe de vulnerabilitat, si s’escau.
“D’aquesta manera no s’aturaran els serveis municipals ordinaris”
L’alcaldessa s’ha mostrat crítica amb les formes en què s’ha aprovat aquest procés. Ha lamentat que s’hagi fet via Decret Llei, un mecanisme que segons Megias ha impedit que els ajuntaments —que són els qui finalment reben la pressió administrativa— hagin pogut fer les seves aportacions.
Així mateix, ha posat el focus en la qüestió lingüística. Megias ha criticat que el coneixement del català no sigui un requisit obligatori en el procés.
“Malgrat el compromís del conseller de política lingüística, el coneixement de la llengua ha quedat com una part opcional”
Malgrat les dificultats logístiques, l’alcaldessa ha reconegut que la regularització és una “realitat innegable” a la qual cal donar sortida, ja que la majoria de persones venen amb la voluntat de treballar i cotitzar. Tot i això, ha recordat que l’èxit del procés depèn de la cohesió social.