Les obres de consolidació i impermeabilització del Monestir de Roca Rossa de Tordera estan en marxa

Es preveu que la primera fase de les obres estigui enllestida la primera quinzena d’agost i la segona, posar la teulada, el mes de setembre.

Ja s’ han iniciat els treballs per consolidar la volta del sostre, fins ara molt malmesa perquè ha patit moltes pèrdues de material amb el pas del temps, i impermeabilitzar-la. L’ Ajuntament de Tordera ha rebut l’assessorament d’arquitectes especialitzats en recuperar el patrimoni per fer aquestes obres. El projecte, supervisat per l’arquitecte municipal, es durà a terme en dues fases amb materials i tècniques per garantir tant la preservació del patrimoni com la seva conservació en el temps.

Rafa Delgado, regidor responsable del projecte de rehabilitació de Roca Rossa, ens explica els detalls

“Treballs per consolidar la volta i impermeabilitzar”

Les obres per rehabilitar aquest espai podrien acabar el mes de setembre, tot i que és difícil precisar. La primera fase es durà a terme els primers quinze dies d’agost i la segona el mes de setembre i culminarà amb la teulada.

“primera quinzena d’agost i setembre les obres quedaran acabades”

El Monestir de Roca Rossa és un antic priorat canonical fundat al segle XII (suposadament va ser fundat per Guerau III de Cabrera, el 1145). Va adquirir certa importància al segle XIII, època a la qual pertanyen les restes de l’església que encara es conserven. Va començar a decaure a mitjans del segle XIV i a la fi del XVI, ja pràcticament abandonat, va ser cedit a la diòcesi de Solsona.

Les restes es troben situades enmig d’una urbanització, molt malmeses i abandonades fins ara.

Es conserva el perímetre de l’església i la capçalera, amb el seu absis semicircular, gairebé sencera. La coberta, de volta apuntada, estava fins ara mig esfondrada. A la façana de ponent s’obre el portal de mig punt, del qual han estat arrencades les dovelles. A la paret meridional hi ha la porta que comunicava amb el claustre, de punt rodó a l’interior i de llinda recta a l’exterior. les finestres són de mig punt, de doble esqueixada. El seu estil es pot qualificar de romànic de transició al gòtic, propi de l’arquitectura de la fi del segle XII i de l’inici del XIII.

Al costat de l’església hi ha restes de les antigues dependències monacals, enrunades i envaïdes per la vegetació.