El “Projecte de seguiment i investigació de la llúdriga a les conques del Besòs i de la Tordera”, que està duent a terme l’Observatori RIVUS, dins la Fundació RIVUS, ha confirmat la reproducció, per segon any consecutiu, d’aquest mamífer a la Tordera. Un fet destacable, ja que la reproducció és un dels millors indicadors del bon estat dels sistemes fluvials i del seu correcte funcionament ecològic.
Durant els darrers dos anys (2019 i 2020 a la Tordera i 2020 també al Besòs) s’ha assolit la fita més esperada: les llúdrigues s’han reproduït en ambdues conques per primera vegada després de la seva extinció local a finals del segle passat. En total, s’han identificat cinc grups familiars a la conca de la Tordera i un a la del Besòs. La població actual se situa aproximadament en 10 llúdrigues a la conca del Besòs i de mínim 20 a la Tordera.
Les zones de reproducció de la llúdriga coincideixen amb els sectors de riu que gaudeixen d’una dinàmica fluvial més propera a la natural, d’una major disponibilitat de refugis a les ribes i d’heterogeneïtat d’ambients, amb presència d’elements com fusta morta dins la llera. Aspectes que van lligats a una major tranquil·litat i a una major abundància i accessibilitat a l’aliment.
En aquest sentit, la dieta de la llúdriga és variable al llarg de les estacions de l’any i es compon principalment de peixos, però també integra proporcions destacades de crancs i amfibis. Les espècies més consumides són la bagra, el barb de muntanya i el cranc vermell americà. En el cas concret de la conca del Besòs, la dieta presenta una menor diversitat de peixos autòctons, una major proporció de peixos exòtics i una menor proporció d’espècies amenaçades, com l’anguila i l’espinós.
Un dels principals objectius que es persegueix amb aquest projecte de seguiment és establir mesures de conservació que permetin la protecció de l’espècie i de tota la seva comunitat ecològica. Els resultats permetran integrar nous criteris ecològics en la gestió del medi fluvial.
La reproducció de la llúdriga és un gran pas per a la recuperació de l’espècie a Catalunya i la millor evidència del restabliment de les funcions ecològiques per a aquests rius en concret, per les quals cal seguir impulsant mesures de conservació dels hàbitats, especialment als cursos mitjans i baixos.