Final a l’episodi de “refundació” de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) d’aquest cap de setmana. Els “associats” —com ara s’anomenen els militants— han batejat com a Partit Demòcrata Català la nova formació hereva de CDC i han fixat les seves bases organitzatives i ideològiques. Una delegació torderenca ha participat activament en aquest congrés, celebrat a l’edifici fòrum. El president de CDC Tordera, Josep Llorens valorava molt positivament el resultat del congres.
El nom que ara donarà nom a aquest projecte polític “Partit Demòcrata Català” va obtenir en segona votació el suport de 871 congressistes enfront dels 657 suports que va votar la marca Partit Nacional Català. Prèviament havia quedat eliminada l’alternativa de Junts per Catalunya. Llorens creu que el nom defineix el tarannà del partit.
Aquesta setmana, comença l’últim capítol d’aquesta renovació amb la presentació de candidatures a la direcció de la nova força política, amb un termini fins al proper dimecres dia 13 a les vuit del vespre. No serà fins deu dies després, el dissabte dia 23 de juliol, que el Partit Demòcrata Català tornarà a congregar les seves bases per sotmetre a votació les candidatures i escollir les persones que ocuparan la cúpula de la formació. Josep Llorens espera que el resultat de tot plegat sigui un partit fort i unit, per afrontar el procés del nou país.
A dia d’avui, aquestes són les seves principals característiques:
- S’ha mantingut el “tàndem” proposat per Mas però les funcions d’Artur Mas i Neus Munté seran només de representació i coordinació, no executives. Aquestes recauran en una direcció de 12 membres liderats per un coordinador general.
- La comissió organitzativa aprovada també estableix una limitació de mandats de vuit anys de la qual només estarien exempts els d’àmbit municipal. A més, s’ha creat un mecanisme de revocació de càrrecs que pot ser instat per un 25% dels associats.
- La comissió ideològica, d’altra banda, ha determinat les principals línies que seguirà el partit. Seran la defensa de la independència, la república com a forma d’estat i el posicionament en un eix ideològic de “carril central” que bascularà entre el liberalisme progressista i la socialdemocràcia.