Ajuntaments, com el de Tordera, fan una crida a la Generalitat i al Parlament perquè impulsin canvis normatius, financers i organitzatius
Diversos ajuntaments catalans han expressat la seva preocupació per la situació de moltes urbanitzacions amb dèficits urbanístics, una problemàtica que s’arrossega des de fa dècades i que afecta milers de ciutadans i ciutadanes arreu de Catalunya.
En un acte celebrat al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, alcaldes i alcaldesses de municipis afectats han presentat un manifest amb el suport de la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis. El document reclama mesures per garantir els drets dels veïns i veïnes d’aquestes urbanitzacions, així com el dret a viure en entorns urbans dignes, amb serveis bàsics i igualtat d’oportunitats.
Segons els consistoris, centenars de municipis comparteixen aquesta realitat, que podria afectar prop del 10% de la població catalana. Moltes d’aquestes urbanitzacions es van crear entre les dècades dels seixanta i vuitanta, sovint sense una planificació adequada i amb una intervenció pública limitada. Amb el pas del temps, la situació no s’ha regularitzat i encara avui presenten mancances importants en serveis essencials com el clavegueram, l’enllumenat públic, les xarxes d’aigua potable, la pavimentació, l’accessibilitat viària o l’adequació dels espais públics. L’Alcaldessa de Tordera, Elisabet Megias recorda que la recent modificació de la Llei d’Urbanisme no resol els problemes dels municipis amb urbanitzacions amb dèficits urbanístics i, en la pràctica, això repercuteix en casos com a la urbanització Les Ferreres.
“No ens resol els problemes, no accelera terminis ni facilita la redacció dels projectes de reparcel·lació.”
Aquests dèficits també tenen conseqüències administratives. La manca de condició de solar, segons estableix la normativa urbanística, impedeix en molts casos concedir llicències, fet que frena l’activitat econòmica i genera tensions entre veïns i administracions. Davant aquesta situació, els municipis han fet una crida a la Generalitat i al Parlament perquè impulsin canvis normatius, financers i organitzatius que permetin afrontar aquesta problemàtica de manera estructural i garantir la dignitat urbana dels barris afectats.