Un total de 1.500 hectàrees d’alzinars i suredes del Montnegre van quedar defoliades en alguna mesura per l’acció de l’eruga del suro (Lymantria dispar) el 2019, segons es desprèn d’un estudi realitzat per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) per encàrrec de la Diputació de Barcelona.
L’Institut ha fet servir imatges preses pel satèl·lit europeu Sentinel 2 entre maig i juliol de l’any passat, que després han estat processades espectralment amb tècniques d’observació de la Terra. Les imatges així processades i sobre les quals s’han realitzat millores en les correccions atmosfèriques i topogràfiques, han permès detectar els canvis en la massa forestal durant el període d’afectació de l’eruga peluda, que se situa a la primavera-estiu.
Cal recordar que durant aquest període de l’any passat es va registrar una gran proliferació d’aquest lepidòpter autòcton, que pon els ous especialment a les alzines i alzines sureres, provocant la seva defoliació.
Així, la cartografia elaborada per l’ICGC ha permès delimitar l’afectació i també veure l’evolució de la superfície afectada per l’eruga en dies successius.
Tordera és un dels municipis, on s’ha constatat una presència més abundant d’aquesta eruga. Els danys de l’eruga poden dificultar les tasques de pela del suro i fins i tot impedir-la a banda d’alterar els processos fisiològics de l’arbre, com ara pèrdua de fructificació i la formació d’un menor gruix llenyós i suberós. Si els atacs es repeteixen, s’arriba a la destrucció total de la massa foliar, l’arbre es debilitat i queda exposat a altres atacs d’insectes i fongs. El torderenc Ramon Dalmau de la finca Fontrodona assegura que l’eruga no només provoca danys a l’alzina o suro, sinó que també afecta altres espècies.
L’eruga peluda del suro és nociva pels arbres, però a diferència de la seva parenta la processionària no provoca cap mena d’urticària ni a persones ni a animals.