El president de la Fundació Catalunya Estat, Jaume Vallcorba, va explicar aquest passat divendres a Tordera, que Catalunya pateix l’espoli fiscal més gran del món. Per exemplificar-ho amb xifres: si l’any 1986 el dèficit fiscal era de 2.000 milions d’euros, l’any passat va arribar als 17.860 milions. Això representa el 9% del PIB. És per aquest motiu que països com els Estats Units, Australia o Canadà han fixat un límit per a les seves balances fiscals (entre un 2% i un 3%), perquè sinó es pot arruïnar un territori sencer.
Aquí, doncs, un català regala cada any a l’Estat Espanyol 2.400 euros. O el que és el mateix: de Catalunya, cada dia en surten 49 milions d’euros que no tornen.
Jaume Vallcorba també va destacar que és important ser un estat, perquè sinó no ets ningú.
Vallcorba també va dir que no existeix cap llei que digui que, si un país se separa, el territori que se’n va hagi d’assumir el seu deute. Aquest és el principal problema d’Espanya i la por que té Europa: si Catalunya assoleix la independència i no assumeix el deute. Ara bé, en cas que Catalunya assumís part del deute, també hauria de quedar-se la part proporcional d’actius.
Amb tot, una de les preguntes que més es fa la gent és si una Catalunya independent quedaria fora de la Unió Europea. Jaume Vallcorba ens detalla els tres grans grups que impedirien que en sortís.
En conjunt, assolir la independència representaria per a Catalunya un gran negoci.
Aquestes i altres preguntes sobre un futur estat català són les que es van tractar divendres al Teatre Clavé, a la xerrada organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana a Tordera. Era la segona d’un seguit de xerrades sota el títol “Raons de pes per decidir”.