Podem distingir la mentida dins la nostra memòria? Com podem distingir la irrealitat de la falsedat i la realitat de l’hipotètic?
Aquestes són algunes de les preguntes que Francesc-Marc Álvaro es planteja al llibre que ahir va presentar a la biblioteca de Tordera “Entre la mentida i l’oblit”. Es tracte d’un recull de textos que reflexionen sobre la projecció social de memòries, oblits i desfiguracions del passat que poden configurar identitats col·lectives.
A Entre la mentida i l’oblit, Francesc-Marc Álvaro recorre diversos casos concrets vinculats a la memòria col·lectiva mundial, europea, espanyola i catalana que s’incrusten en el nostre present amb dolor i amb polèmica, amb el regust agredolç de les ombres i els noms esborrats.
El periodista i escriptor recorda que la memòria és el resultat de l’experiència i l’història és un intent de reconstruir el passat, a partir de proves i rastres contrastats . En aquest sentit, Francesc Marc Álvaro es mostra crític amb el terme “memòria històrica”.
En el llibre, l’autor combina exemples de la política, de la literatura, del cinema, de l’art i de la vida quotidiana en escenaris tan diversos com Buenos Aires, Berlín, Nova York, París, Mauthausen, Varsòvia, les trinxeres de la batalla de l’Ebre, Madrid o Barcelona.
Francesc-Marc Álvaro creu que el llibre pot interessar també als joves. Álvaro reclama una millora en l’ensenyament que es fa del nostre passat.
L’escriptor celebra que en un poble com Tordera, hi hagi col·lectius com el cercle d’història que treballa per a la recuperació i divulgació del passat local.
Escriptor, columnista i assagista, va néixer l’any 1967 a Vilanova i la Geltrú. Llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB, va iniciar-se en el periodisme l’any 1979. És columnista del diari La Vanguardia i de les revistes El Temps i Serra d’Or, col·laborant a Catalunya Ràdio, Ràdio Barcelona, RAC1 i Ràdio4.
Compagina la tasca professional amb la docència del periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Ha publicat alguns llibres, entre els quals destaquen Què pensa Pasqual Maragall (1998), Per què no engeguem la política? (1999), Ara sí que toca! Jordi Pujol, el pujolisme i els successors (2003) i, Els assassins de Franco (2005).