Des de l’organisme competent es subratlla que l’estratègia principal se centra a prevenir la contaminació en origen.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha intensificat les actuacions de control i detecció per localitzar l’origen de la contaminació per substàncies per- i polifluoroalquilades (PFAS) als aqüífers del municipi. Fins al moment, els treballs realitzats han permès detectar diversos focus potencials, situats principalment en algunes zones de polígons industrials del tram mitjà de la Tordera.
Fins ara, els mostrejos s’han centrat en les aigües residuals, analitzant tant els efluents d’indústries que aboquen directament al medi com els abocaments a la depuradora i a la xarxa de clavegueram, on s’ha confirmat la presència d’aquests compostos en alguns casos.
Per continuar avançant en la investigació, l’organisme preveu dur a terme noves accions a curt termini:
- Campanya en aigües subterrànies: Es posarà en marxa un nou mostreig a la xarxa de control subterrània del riu, que inclourà diversos pous de la zona.
- Confirmació de resultats: Es repetiran les analítiques en algunes de les indústries ja examinades per consolidar les dades obtingudes fins al moment.
- Seguiment superficial: Paral·lelament, es mantenen controls periòdics de les aigües superficials del riu aproximadament cada tres mesos.
L’alcaldessa ha criticat la incertesa de les dades i el fet que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) encara no hagi determinat amb exactitud el motiu d’aquests valors ni l’origen industrial dels compostos, tot exigint la màxima celeritat en la investigació.
“exigeixo la màxima celeritat”
L’ACA subratlla que l’estratègia principal se centra a prevenir la contaminació en origen. L’objectiu fonamental és evitar que els PFAS arribin al medi natural, ja que l’administració adverteix que, un cop aquests compostos penetren a l’aqüífer, la seva eliminació esdevé un procés extraordinàriament complex i molt difícil de gestionar a la pràctica. Tot i que aquesta línia de treball requerirà temps i un esforç continuat, es defensa com la via més efectiva per abordar la problemàtica a mitjà i llarg termini.