Des de Tordera, la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha reconegut que els resultats “no són els més positius” i ha assegurat que l’enquesta presenta “llums i ombres”.
La població catalana en risc de pobresa o exclusió social ha augmentat durant l’últim any fins a situar-se en el 24,8%. Així ho reflecteix l’Enquesta de Condicions de Vida de l’Idescat corresponent al 2025 i publicada aquest dimarts. La xifra representa un increment de vuit dècimes respecte al 2024 i trenca la tendència a la baixa que s’havia iniciat el 2021.
La situació és especialment preocupant entre els menors de 16 anys. En aquest col·lectiu, la taxa supera el 36%, amb un augment d’1,3 punts en un any. Això significa que gairebé dos de cada cinc infants i adolescents catalans es troben en risc de pobresa o exclusió social. En el cas de la població d’origen immigrant, el percentatge s’enfila fins al 48%.
Des de Tordera, la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha reconegut que els resultats “no són els més positius” i ha assegurat que l’enquesta presenta “llums i ombres”. Segons la consellera, tot i que la renda mitjana augmenta a Catalunya i això indica que l’economia creix i que els salaris mitjans pugen, “els salaris baixos i les rendes més baixes no creixen al mateix ritme que l’economia”.
“treballarem perquè la prosperitat que es generi sigui realment compartida”.
Martínez Bravo ha defensat l’aposta del Govern per reforçar el sistema de protecció de rendes, amb una nova Renda Garantida de Ciutadania que actualment es troba en tràmit parlamentari. Aquesta prestació, juntament amb la gestió de l’Ingrés Mínim Vital que assumirà pròximament la Generalitat, ha de convertir-se, segons ha dit, “en la columna vertebral del futur sistema de garantia d’ingressos”.
La consellera ha admès que a Catalunya el sistema de prestacions “no redueix tant les taxes de pobresa com en altres països europeus”, fet que evidencia, segons ella, que “és més necessari que mai”, malgrat les crítiques polítiques. En aquest sentit, ha remarcat la importància de garantir la protecció de rendes a les classes mitjanes i treballadores per fer front a l’augment del cost de la vida i perquè l’impacte de les prestacions “es noti realment a la butxaca de les persones”.