SATSE Girona alerta que els professionals es veuen desbordats i els pacients poden esperar fins a vuit hores per ser atesos. Denuncien una gestió ineficaç i demanen que els contractes de substitució per vacances comencin amb antelació al pic estival
Queixes pel col·lapse de les urgències a Calella i Blanes, després de la denúncia del Sindicat d’Infermeria SATSE Girona. Les urgències dels hospitals de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva —Sant Jaume de Calella i Hospital de Blanes— pateixen una saturació crònica que afecta directament els pacients i deixa als professionals exhausts. La situació es produeix principalment a causa de la manca de planificació i inversió en recursos humans, precisament en una època en què la població augmenta de manera notable a les zones turístiques de la Costa Brava i el Maresme.
Els professionals de l’Hospital de Calella denuncien que, en els dies més crítics, hi arriben a haver una vintena de pacients esperant box a urgències, amb temps d’espera que poden superar les vuit hores. Algunes infermeres relaten que comencen el torn de nit a les 22:00h i es troben pacients que porten esperant des de les dues del migdia. Fins i tot, les ambulàncies arriben a quedar bloquejades a les portes dels hospitals, sense poder descarregar malalts i impossibilitant així que acudeixin a un altre servei. Quan el centre sanitari de Calella queda saturat, és l’Hospital de Blanes qui assumeix aquesta part de la població del Maresme, reproduint el mateix col·lapse.
Aquest col·lapse s’explica per diversos factors: l’increment estival de la població, l’alta complexitat clínica dels pacients —molts d’ells d’edat avançada i amb pluripatologies— i, sobretot, una gestió poc eficaç. Tot i conèixer el problema de l’època estival, la Direcció no augmenta la dotació de professionals i el personal de substitució que s’incorpora per cobrir vacances no ho fa amb antelació suficient.
SATSE subratlla que els professionals que s’incorporen a l’estiu són competents i formats, però el problema és que arriben directament en el moment de màxima pressió assistencial, sense un rodatge previ al lloc de feina. Això obliga els pocs professionals veterans a assumir alhora la càrrega assistencial i l’acompanyament dels nous companys, que han d’aprendre sobre la marxa aspectes pràctics del dia a dia del servei, com el funcionament dels programes de gestió o l’organització interna.
Per aquest motiu, el sindicat reclama que els contractes d’estiu no comencin just en ple pic de feina, sinó amb un o dos mesos d’antelació per tal que els professionals puguin conèixer bé el servei abans de l’augment de la demanda.