Tot i que les reserves d’aigua han millorat, el Govern català aposta per tenir al màxim rendiment la dessalinització i la regeneració per disposar d’un “coixí” en cas que la sequera s’agreugi.
Catalunya va viure el 2024 el primer decret d’emergència per sequera de la seva història. A principis d’any, l’estat de les reserves hídriques era crític. Però, atenció, perquè les pluges de maig i juny van donar un respir. Això va permetre relaxar algunes restriccions i passar d’emergència a fases menys severes, com l’alerta, en què es troba ara la majoria de la població.
Tot i això, el Govern no abaixa la guàrdia. Aquest 2024, les dessalinitzadores de Catalunya han treballat a ple rendiment, produint 70 hectòmetres cúbics d’aigua dessalada. Una estratègia clara: disposar d’un “coixí” davant possibles noves sequeres. Escoltem la consellera Sílvia Paneque.
“La nostra prioritat és garantir aigua en tot moment, independentment de si plou o no.”
El Govern preveu construir tres noves dessalinitzadores: una a Blanes, una altra a Cubelles-Cunit i la tercera a l’Alt Empordà, per ajudar una regió que encara avui està en emergència. Els projectes, amb un pressupost de 290 milions d’euros, haurien d’arrencar el 2025 i acabar en dos anys. Mentrestant, la primavera serà decisiva per superar la crisi hídrica. Si plou prou, els embassaments podrien superar el 50%. Però, facin el que facin els núvols, Catalunya ja té clar que el futur passa per gestionar l’aigua amb vista llarga.