CiU aguanta la retirada de Pujol i guanya per setè cop consecutiu les eleccions al Parlament. La pèrdua de 10 diputats de CiU, però, va obligar Artur Mas a qualificar la victòria d’humil poc abans de proposar-se com a futur president de la Generalitat.
L’altre guanyador és Josep-Lluís Carod-Rovira, que aconsegueix duplicar els escons d’ERC i situar-se com a força decisiva en un escenari parlamentari més repartit que mai. Carod-Rovira aposta per un govern d’unitat nacional, deixant el PP a l’oposició.
Els partits petits, incloent-hi el PP, aprofiten la pèrdua conjunta de 18 escons de CiU i PSC respecte al 1999.
Pasqual Maragall, que supera Mas en 7.915 vots, s’afanya a promoure un govern d’esquerres de 74 diputats per passar pàgina a 23 anys de nacionalisme conservador.
La tendència a la baixa dels dos partits majoritaris a Catalunya també es va reflexar a Tordera. L’any 1999, CiU va aconseguir a Tordera el 55% dels vots, davant el 45% del 2003. El PSC, va baixar en 1 punt i mig respecte l’any 99. ERC va ser el partit polític amb més increment a Tordera, respecte fa 4 anys, amb un increment de 8 punts, situant-se en un 15%. El Partit Popular i Iniciativa per Catalunya-Verds van pujar a Tordera dos punts respecte les eleccions del 1999.
Per vots el resultat va ser el següent.
Ciu – 2404
Psc – 1467
ERC – 825
PP – 358
Iniciativa-Verds – 247
Les eleccions autonòmiques a Tordera es van desenvolupar sense cap incidència i amb una participació del 59,7%.