Entitats, científics i tècnics reclamen alliberar la desembocadura de la Tordera i reubicar tubs de la dessaladora


Foto: Gemma Agell

Una dotzena d’entitats ecologistes i de medi natural i una quarantena de científics tècnics i estudiosos de la Tordera han signat un manifest que planteja un seguit de mesures que, segons defensen, caldria “prioritzar” per evitar que futures riuades, com la del Gloria, provoquin tants danys materials. Entre aquestes, hi ha “recuperar la morfologia pròpia” del delta del riu. Segons assenyalen, tres càmpings que fan de “tap” i defensen que recuperar la fesomia del delta reduiria “els danys principals” causats per riuades i garantiria la redistribució natural de sorres a platges. A més, insten a reduir la sobreexplotació d’aqüífers, garantir cabals mínims i reubicar la caseta i els tubs de la dessaladora per allunyar-los del curs del riu.

El manifest titulat ‘La Tordera després del temporal Gloria, i ara què?’ analitza la situació del riu que, apunten, es caracteritza per tenir un “marcat caràcter torrencial”. Per això, sostenen que les ‘torderades’ són “regulars i relativament freqüents” i aposten per adoptar mesures per evitar que unes riuades que seran “recurrents en el temps” causin tants danys materials.

Entre les mesures que situen com a prioritàries, hi ha recuperar la morfologia de les desembocadures de la Tordera i del Rec Viver com a sortides naturals de les ‘torderades’ al mar. Per això, insten a recuperar la fesomia pròpia de la desembocadura perquè asseguren que serviria per “garantir el manteniment per si sol de la seva funció ambiental, actualment molt limitada”.

Una altra proposta és ubicar la caseta i els tubs de l’emissari i de captació de la dessaladora de la Tordera en un altre emplaçament més allunyat del riu: “Permetria fer recular la mota, amb el conseqüent eixamplament de la llera de la riba de Blanes i la morforegeneració de la desembocadura”. Segons el manifest, la ubicació actual “limita o fins i tot impedeix” l’orientació nord de la desembocadura que nodria de sorres les platges de Blanes. El document assegura que la crescuda del riu durant el temporal ha desfalcat i trencat els tubs i insten a prioritzar el canvi d’emplaçament, sobretot tenint en compte que són unes instal·lacions pendents d’ampliació.

Les entitats i la comunitat científica que s’ha adherit al manifest també advoca per eliminar estructures dures com esculleres i espigons de la franja costanera i del riu perquè la Tordera pugui “redistribuir els sediments” al llarg de tot el delta de manera natural.

Una altra mesura consisteix en promocionar l’eixamplament de lleres al riu i rieres posant el focus en aquells trams que actualment compten amb un “estrenyiment” per afavorir activitats agrícoles, industrials i lúdiques que s’han situat en zones inundables. 

Tot plegat passa, segons el document, per reduir la sobreexplotació dels aqüífers i garantir uns cabals mínims (fixats per l’Agència Catalana de l’Aigua en compliment de la directiva europea). Segons subratllen, alguns trams de la Tordera i dels seus afluents estan colonitzats per espècies vegetals exòtiques i amb un excés de vegetació pròpia. Això és, apunten, pel “cabal insuficient” durant bona part de l’any que redueix les crescudes pròpies del riu. En aquest sentit, insten les administracions a promoure l’ús de la dessaladora (amb capacitat de produir 20 hectòmetres cúbics anuals i 80 quan s’hagi ampliat) per reduir l’aigua captada del riu, que és d’uns 44.

 Finalment, defensen recuperar les zones inundables per “esmorteir” les conseqüències de les crescudes, reduir la industrialització de les lleres del riu apostant per potenciar les activitats agrícoles locals ampliar els límits dels espais protegits.