El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació aplica tractaments fitosanitaris per minimitzar l’afectació als boscos d’alzines de l’eruga peluda del suro (‘Lymantria dispar’). Aquest insecte és el segon defoliador més important de les masses forestals a Catalunya després de la processionària del pi, i causa importants danys especialment a l’alzina surera (‘Querqus suber’) i l’alzina (‘Q.ilex’), amb defoliacions parcials o completes segons la intensitat de la plaga.
Tordera és un dels municipis, on s’ha constatat una presència més abundant d’aquesta eruga. Els danys de l’eruga poden dificultar les tasques de pela del suro i fins i tot impedir-la a banda d’alterar els processos fisiològics de l’arbre, com ara pèrdua de fructificació i la formació d’un menor gruix llenyós i suberós. Si els atacs es repeteixen, s’arriba a la destrucció total de la massa foliar, l’arbre es debilitat i queda exposat a altres atacs d’insectes i fongs. En declaracions a TV3, el torderenc Ramon Dalmau de la finca Fontrodona assegura que l’eruga no només provoca danys a l’alzina o suro, sinó que també afecta altres espècies.
Respecte als criteris per a la selecció de les zones a tractar, un cop planificada la campanya, es prioritzen les zones tenint en compte diferents paràmetres com ara el grau d’afectació de l’any anterior, la reiteració de les afectacions, la sensibilitat de les masses forestals, o l’impacte paisatgístic, entre d’altres. Abans d’aplicar els tractaments, es manté una estreta informació amb les associacions de persones afectades per sensibilitat química múltiple; amb apicultors i titulars d’explotacions ramaderes ecològiques, i s’informa els ajuntaments abans de començar les aplicacions. Escoltem el tècnic del departament d’Agricultura, Antoni Torell.
L’eruga peluda del suro és nociva pels arbres, però a diferència de la seva parenta la processionària no provoca cap mena d’urticària ni a persones ni a animals. D’aquí a pocs dies aquests cucs es convertiran en papallones i posaran milers d’ous. La producció de suro és estratègica per al sector forestal català i suposa un exemple de com la producció sostenible forestal pot ser una garantia de la conservació de determinats ecosistemes. A Catalunya, la producció és d’unes 8.500 tones a l’any i té un valor de més de 5 milions d’euros anuals.