El Govern ha aprovat aquest dimarts el Pla de sequera per millorar la gestió dels episodis d’escassetat d’aigua a les conques internes de Catalunya. El pla substituirà l’aprovació i l’aplicació dels decrets de sequera, una eina que fins ara s’activava en situacions de falta d’aigua i que comportava mesures de gestió restrictives i d’aplicació global. Es divideix el territori de les conques internes catalanes en un total de 18 unitats d’explotació, en funció dels recursos d’aigua que s’utilitzen per garantir les diferents demandes i de la pluviometria. Les mesures a aplicar s’adapten a cada realitat i no de manera general i homogènia, com passava amb els decrets de sequera. El pla fixa cinc escenari i preveu adoptar mesures molt abans de l’entrada en situacions que impliquin restriccions d’aigua.
Una de les principals novetats del Pla de sequera és l’activació de mesures preventives molt abans d’arribar a una situació de sequera. En aquest sentit, a mesura que disminueixen les reserves dels recursos convencionals (embassaments i aqüífers), agafen més rellevància el recursos d’aigua no convencionals, com la dessalinització, l’ús de pous de sequera i l’aigua regenerada.
Entre finals de setembre i principis de desembre es van activar mesures per incrementar la producció d’aigua dessalinitzada en el sistema Ter Llobregat, ja que hi havia menys del 60% de reserves. Amb l’adopció d’aquestes solucions (amb les dessalinitzadores del Llobregat i la Tordera funcionant al 70 i al 75%, respectivament), s’ha alentit la disminució de reserves en els embassaments, allargant en el temps la necessitat d’adoptar mesures més restrictives en cas que la situació no millori.
El nou pla determina cinc escenaris en funció de l’estat de les reserves d’aigua: normalitat (embassaments al 60% de la seva capacitat o superior), prealerta (per sota del 60%), alerta (40%), excepcionalitat (25%) i emergència (16%).