La fórmula, inspirada en el precedent del Mar Menor, podria aplicar-se també al Gaià, el Ter, el Llobregat, el Besòs i la Muga, tot i que els experts avisen que sense voluntat política i eines reals quedaria en una simple declaració formal
Un estudi impulsat per l’Institut dels Drets Humans de Catalunya i CICra Justícia Ambiental conclou que seria viable reconèixer rius catalans com a persones jurídiques per millorar-ne la protecció ambiental. La fórmula, inspirada en el precedent del Mar Menor, podria aplicar-se a diversos rius, entre ells la Tordera, juntament amb el Gaià, el Ter, el Llobregat, el Besòs i la Muga.
La investigació, sorgida arran del cas del riu Gaià i desenvolupada per la Universitat Rovira i Virgili, planteja que la Generalitat té competències en dret civil i medi ambient per impulsar una llei, una ILP o una proposta parlamentària que atorgui personalitat jurídica als rius. Això els permetria tenir drets propis i accedir als tribunals per defensar-se d’agressions ambientals.
El precedent del Mar Menor, reconegut com a subjecte de drets per la Llei 19/2022 i avalat pel Tribunal Constitucional el 2024, demostra que la via és possible. Tot i això, experts com Jaume Pujolràs adverteixen que sense voluntat política, un marc legal favorable i suport social, la mesura podria quedar en una simple declaració formal. Entitats ambientals veuen amb bons ulls la proposta per a la Tordera i altres rius, però demanen prudència. La presidenta de la XCN, Cristina Sánchez, recorda que abans de crear nous drets cal aplicar els existents i complir eines com el Catàleg de Zones Humides. El debat sobre com protegir eficaçment la Tordera i altres ecosistemes fluvials ja és obert.